Defensar els nens, defensar els nostres fills, defensar l’adopció.
Les famílies adoptants som gent que desitgem la serenitat i ser feliços com qualsevol altre ésser humà.
Feia molt de temps que no assistíem a tanta proclama sobre adopció internacional. Escoltem amb creixent preocupació declaracions que forgen en la ciutadania una idea molt equivocada de la realitat de l’adopció internacional.
Les famílies adoptants ens enfrontem a llargs i complicats tràmits per tal d’arribar a abraçar els nostres fills. Ens anima l’esperança d’arribar un dia, després de dos, tres, quatre anys… a disfrutar una tranquil·la plenitud que deriva i reverteix en el benestar d’uns infants, d’aquells milers i milers de infants que no han tingut mai una veritable família o que en algun moment l’han perduda i que un dia, gràcies al desig i a la perseverança d’uns pares, la troben.
Les famílies adoptants compartim amb la part més sana de la societat l’aspiració a un món en què cap mare, cap pare, cap família hagi de renunciar o es vegi obligada a renunciar als seus fills. Però aquest món no és el món en què vivim, i per a un infant cada dia robat al seu present és un atracament al seu futur.
Defensem:
El dret del nen a no romandre ni un dia més del que sigui estrictament necessari en aquells llocs que, per a qui els coneix, mai podran definir-se com el millor lloc on anar acumulant anys.
El dret de qualsevol nen a ser volgut, a rebre atenció, a ser estimat i protegit; és a dir el dret del nen a tenir una família.
El dret del nen a tenir un futur.
El dret del nen a tenir oportunitats.
El dret del nen a viure, i no a sobreviure.
El dret del nen a ser un nen.
El dret del nen desemparat a deixar de ser-ho com més aviat millor.
El dret del nen a no veure’s obligat a fer-se adult mentre els adults troben les solucions als desastres provocats per ells mateixos.
El dret del nen a no morir mentre es busca la manera més adequada de salvar-lo…
Les famílies adoptants pretenem que es respecti la legalitat i que les lleis es canviïn quan no siguin eficaços instruments de protecció dels drets dels infants.
Lluitem cada dia perquè la prepotència i els prejudicis dels adults, sanomenin sang, entorn, estats, mai se sobreposin als reals drets dels nens.
Lluitem a primera fila, juntament amb tantes persones honestes, contra el dret de propietat que una part dels adults pretén exercir sobre els nens, fins a les últimes conseqüències.
Preguem prudència a l’hora de tancar portes, preguem que no s’alcin mai barreres ni es construeixin murs. Que la defensa de la subsidiarietat de l’adopció internacional s’uneixi en una forta abraçada amb la valoració atenta de les conseqüències del tancament d’un país a l’adopció internacional; tancament que és, quasi sempre, una condemna definitiva per a molts infants que es podrien salvar. Que no se noblidin mai de valorar-ho profundament aquells adults que tenen a les seves mans el poder de decidir.
Sentim de poder parlar així les associacions de famílies adoptants perquè estem i estarem entre els més sincers defensors de la legalitat i del bon fer en l’adopció internacional, per damunt de qualsevol interès: els nostres fills ho necessiten, la tranquil·litat del seu futur depèn de la claredat dels tràmits realitzats en el procés adoptiu. Qui no defensi aquesta condició amb la mateixa fermesa no trobarà lloc entre nosaltres.
Pretenem que els responsables dels governs encarregats de la defensa de la família, pertanyin al partit i color polític que pertanyin, extremin totes les precaucions possibles a l’hora d’abocar als mitjans afirmacions que fan un dany incalculable com sempre, més que a ningú, a l’anell més dèbil: els nens.
